Mestral

Mestral

Constructor: Victor Anguera

Alçada: 3,35 mts

Pes: 63 kg

Padrins: Griselda i Manelic. Gegants de la Colla Gegantera Germanor de Lleida

Representa un trobador

 

 

 

 

El procés de construcció del Mestral s’engega l’any 2007 però no serà fins a l’agost de 2010 que es presentarà en societat conjuntament amb l’Aura.
Després d’això va haver de passar un procés d’adequació de la seva estructura per tal de poder-lo fer ballar i, així, és el 3 de juny de 2012 que es fa l’acte del seu bateig junt amb la seva parella.

 

Descripció del Mestral per part de l’artista

EL GEGANT .- EL TROBADOR

La història es transmet, les persones són les protagonistes principals i qui la fan viva, tant, que les petites històries es fan grans i grans i al final, es mal expliquen, es converteixen en històries transformades o millor dit, trastornades.
És aquí on entra el nostre personatge… com en totes les històries sempre hi ha d’haver algú que les reculli, les posi en ordre i les expliqui. Ell és l’essència de la in-temporalitat, és com un ésser diví, una ànima capaç de transformar l’elemental en essencial. Amb la seva arpa és capaç de convertir qualsevol àrdua i ferotge situació en una èpica, poètica i fantàstica cançó, amb acords que ens amansen i ens recorden els éssers que som, essencials com som, ens destapen la llum de l’infant que amaguem per por a no ser descoberts i ensenyar la fragilitat i la puresa que tenim dintre. Així veiem la nostra història sota una fluïdesa hipnòtica i transportadora, com els vells cants de les sirenes.
Aquest trobador o joglar o com el vulgueu anomenar, és representat com un ésser fantàstic, un ésser que és en nosaltres, dins de cadascú, és el nostre esperit màgic i diví, un ésser amb cabells vermells i flamejants com el foc purificador, un personatge amb cara i mirada bondadosa.
Duu al cap un gran barret de tres puntes… el tres, el número de la creació, de les arts, de la música, de la creació literària, el nombre diví, el triangle que també representa la totalitat, el present, el passat i el futur, és a dir, el sempre.
La indumentària és formada per una casaca de color lila i taronja que representa la nit i el dia, també duu el faldó lila amb un estampat floral de color plata i la faixa daurada. Duu una camisa blanca, amb una bonica gorgera de tres capes, igualment com a les mànigues.
Aquest conjunt li dóna un aspecte molt elevat i aristòcrata.
A la mà esquerra hi duu l’arpa, instrument celestial amb ornamentacions orgàniques i vegetals i l’escut de Botarell, tot amb colors daurats, bronzes i verds envellits.
A la mà dreta, una màscara representa el destapar l’ocult, la nostra condició humana, sigui quina sigui. Normalment, darrera la màscara amaguem les nostres misèries, les nostres pors, de vegades les virtuts que ens fan vulnerables… i hi amaguem més coses, tot el que mostrem és una màscara, el veritable jo sempre es queda darrera d’ella.